/image%2F0934504%2F20210405%2Fob_1e5607_166069222-1960269990780482-37046259784.jpg)
/fdata%2F3021177%2F%2Favatar-user-2330463-tmpphp0taU1y.jpg){kind=avatar}
17 juin 2009
3
17
/06
/juin
/2009
20:00
Fa un any i dos mesos que els mitjons deixen planar una mala olor sobre el clima politic de Perpinyà. Una ciutat que vivint habitualment a un ritme lent era, amb aquesta situació, aturada: temporada de xiuxiueig, de negociacions discretes, de trahicions anticipades, per ser en una llista o en una altra. En resum, una autèntica obra shaekespeariana del pobre. El dia 23, dia simbòlic de Sant Jordi, el Consell d'Estat havia de donar la seva última resposta sobre el tema de la invalidació o no de l'elecció municipal de Perpinyà. Com per a la invalidació del tribunal administratiu, hi havia senyals avisadors; res no ha cremat en aquet cas! Simplement, hem vist més CRS passejant pels carrers, per prevenir disturbis (el govern de París, projecta la seva tensió interior a la província: i si segresten el batlle què farem?), el batlle canvia d’habitatge amb cartrons, parlo pas dels de l'ajuntament, però ben bé del seu propi apartament (sempre acompaynat dels CRS; definitivament, aquesta ciutat és pas segura!).
A les 14h JAD (entendre Jacqueline Amiel Donat) era a París, al Consell d'Estat, per assistir en directe a la decisió. Joan Pau Alduy era a Perpinyà, como si ja anticipava la resposta. Es desplaçava sol, cap a l'ajuntament per darrera vegada potser?
Al gran cafè de la Poste, els partidaris de la JAD, s’havien reunit esperant la seva trucada per fer un primer crit d'alegria. Martine Ruiz, vestida de negre de cap a peus, tret dels seus llavis pintats de roig, l’advocat Jean-Pierre Amadei (que havia defensat el dossier, el qui més tard donarà la descripció tècnica del procediment a la premsa, com un expert d’una final de futbol), i gent en un segon pla però que lluitaven per quedar-se en el punt de mira de la càmera... Tota la premsa era aquí, la local ben segur, els coresponsals del sud (amb l’inoxidable Pere Codonyan), però també els de París, vull dir els de la premsa nacional.com.
Un any i dos mesos marcat per emissions televisives de l’estil «C'est dans l'air » o «Combien ça coute » que reforcen l’aspecte pitoresc i picrocolesc (veure Gargantua de Rabelais) de l'al.legoria de la caverna que formata l’esperit parisenc. Tot això per saber à la fi qui i com arribarà a ser l’alcalde d'aquesta estranya ciutat. I també, l'assassi de Kennedy (massa senzill per a en Montalban de dir que és en Pepe Carvalho) o bé si de veritat la Jeanne d'arc ha cremat a Rouen o si se troba a la mateixa illa que Kennedy, Elvis Presley o Adolf Hitler?
14H20 - La trucada de JAD confirma l'annulació. Visca general del grup que negocia ja la seva plaça de jardiner o el seu vehicle personal de neteja, o fins i tot un emplaçament per vendre fruita bio. Esperem fins les17h, dues conferèncias de premsa : calia escollir el seu camp. O anar a la prefectura, o anar a l'ajuntament. El prefecte fa el descriptiu de la «mise sous tutelle de la ville», 7 savis ple de seny republicà que gestionaran el dia a dia, sense precisar les dates de les pròximes eleccions. L’ex-batlle fa la seva conferència a la sala Aragó de l'ajuntament. Ambient d’enterro, tot l'equip municipal és aquí observant Alduy comme si era en fase terminal d’un mal començat un any abans. Una remissió que s 'acabaria amb la decisió del Consell d'Estat. Joan Pau és decebut per aquesta, no se l'esperava així. Flaix, flaix fan las càmeres de foto fins que Alduy demana que parin: no ha pas dormit, diu. A la qüestió de si es representa, contesta que com ésser humà necessita un temps de reflexió, fins dimecres o dijous, «per consultar les seves famílies, política, fill i companya”. Cap representant de l'UMP, es reserven pel vespre a Pollestres.
A les 18 hores, el partit radical fa la seva trobada a Flunch. L’ex-batlle diu que és bo sentir suport en un moment com aquest! El jove adjunt, tot moreno, Vilard, confirma el seu suport i deixa entendre que si el candidat sortint no hi va es presentarà (una mica com el seu colega ja alcalde de El Soler, François Calvet). Molt sosteniment amical, però tot fa pensar més a cures paliatives per un malalt al final de la seva vida. A les 18h també, però al carrer del Teatre, els partidaris de JAD esperen el seu retorn triomfal de París, mentre s’enganxen un adhesiu: « Per un ciutat més justa ». Ella diu: « L’honor de Perpinyà és salvat». Brindem, brindem per aquest futura ciutat més justa...
A la nit a Pollestres (i no a Perpinyà, i el detall és important) l’UMP fa el seu raout oficial, per sostenir el batlle invalidat (tindrà d’ara endavant un lloc privilegiat a l’autobús, al tren, i entrarà gratis als museus). Ser partidari és bo, però com deia Talleyrand, que coneixia molt la política: «Un govern a qui se li dóna suport, és un govern que cau!»
Això mateix deixa suposar el discurs de Daniel Mach: «Has tot ben fet, però els perpinyanesos esperen mes! » En resum, t'estimem molt, però si podies deixar la plaça, tothom seria content. Gràcies i adéu...En el camp de Codognés, no s’ha volgut fer cap comentari el dia mateix, han esperat l’endemà per fer una comunicació, però no a la premsa estatal: « Perpinyà s’ho mereix », i també que a la segona volta “no s'aliarà amb la JAD”. Aquest mati, la JAD ha trobat al seu garatge una pintada on deia: « et fotrem xinesa de merda »
Ho havíem dit, aquesta campanya municipal serà curta i bruta: ja ha commençat...
/http%3A%2F%2Fphotos-a.ak.fbcdn.net%2Fphotos-ak-snc1%2Fv3333%2F110%2F25%2F1050766069%2Fn1050766069_439112_6484310.jpg)
Partager cet article
